PALE ALE

Cultura cervesera

Una cosa que he descobert als països anglosaxons (de moment als dos que he estat durant una temporada) com són Canadà (en concret Vancouver) i Escòcia, és que tenen una cultura de la cervesa que em torna boig. De fet potser m'excedeixo quan dic cultura, no crec que la gran majoria de consumidors siguin molt entesos en cervesa, potser a Escòcia algo més, però a Vancouver no ho he notat tant. Tot i això sí que existeix un mercat ampli i importantíssim de cerveses de caire local.

Estant a Catalunya i probablament la gran majoria de catalans, només coneixen els tipus de cervesa comercials com poden ser Heineken, Carlsberg, Budweiser... Estrella Damm la deixaria una mica al marge perquè porta arròs, però bueno jo la posaria en aquest grup també; i això un cop has viscut aquestes cultures de pub sap una mica de greu. Ara fa poc s'ha posat de moda la cervesa artesana, però al cap i a la fi, de moment no té la força que tenen aquestes cerveseries de caire local a Escòcia o Vancouver (no m'atreveixo a posar tot Canadà, encara). En aquests dos països m'he donat compte que existeixen una serie de cervesaries artesanes o si més no semi-artesanes, perquè la producció és bastant elevada, que fan cervesa per portar a una serie de pubs (normalment només en barril) i quan aquest barril s'acaba, en porten una nova remesa, que en concret a Escòcia li canvien el nom i és com si bebessis una nova cervesa. De fet, em xiflava anar a un pub i al cap de dues setmanes que tinguessin totes les cerveses diferents.

Aquí, a Vancouver, passa bastant el mateix, malauradament, no a tan gran escala, no tenen la cultura de pub escocesa, però sí que tenen cerveses locals com poden ser Red truck, Steamworks, Stanley Park... (per citar les primeres que em passen pel cap) i com a nordamericans tan propers a la cultura estadounidense cuiden moltíssim la marca i la publicitat i sinó mireu els links a les seves pàgines web (imatges inferiors).

Un altre punt que està molt de moda a Vancouver és demanar una jug o pitcher de cervesa, que ve a ser una gerra de cervesa, amb la qual poden veure unes quantes persones i estalviar uns calerons (excusa perquè al final acabi pagant una gerra cada persona i es van fent rondes). 

Finalment, si sou com jo, que m'agraden totes les cerveses, quan aneu a un pub, no dubteu a demanar l'especial del dia i si és un pub com Déu mana us diran quina és la craft beer (la cervesa de surtidor) d'oferta. Curiosament, en molts d'ells canvia cada dia, de manera que no és que estigui d'oferta perquè sigui més dolenta o perquè en quedi menys i s'ha d'acabar, està d'oferta perquè és la cultura que tenen aquí.

Dit això, deixeu de banda les Heinekens, Carlsbergs, Budweisers, Estrelles i aquest tipus de cervesa i passeu-vos a les ALE. Tipus de cervesa que no conèixem a Catalunya i que hauríem, perquè des del meu punt de vista, on hi ha una bona ALE (tan se val rossa, torrada o negre) que s'apartin les Lagers. La pregunta és, perquè cap de les grans cerveses internacionals que conec és una ALE?

Però com diuen, per gustos colors!!!

Steamworks

Red Truck

Stanley Park

GASTRONOMIA VANCOUVERENYA

Donant-li voltes al menjar

La primera feina que he trobat des que vaig aterrar a Vancouver ha estat la de "support & dishwasher", és a dir, ajudar en les feines que solen ser més simples, tot i que algunes d'elles comportin que són avorrides de pebrots. De manera que durant les hores que passo tallant un enciam rere l'altre, o tallant pernil dolç, o fent hamburgueses... la vida passa, de moment no m'he tallat cap dit (esperem que la cosa continui així, tot i que poc ha faltat algun cop) i el cap barrina coses rares o no tan rares, perquè quan veig aquells trossos de vedella en els quals sortirien uns entrecots formidables, aquells enciams, tomates, cebes... amb les quals es farien unes amanides fabuloses no puc deixar de pensar com poden canviar tant els gustos d'un país a un altre. 

Del que m'estic donant compte és que en aquest país i en general m'atriviria a dir que a tots els països anglosaxons l'evolució els portarà a menjar com els nens petits, papilles, perquè ho trituren tot els molt ca*****. El que m'espanta és que tendim a la seva cultura gastronomica (i sinó anem a mirar McDonalds i tots els restaurants de merda barata aquests). Si mai tinc un fill/a li fotré una dieta de torrons d'Alacant que fliparà, que l'evolució dels meus continuïn amb dents, que quan les coses vagin maldades i ens haguem de defensar amb ungles i dents, serem els reis!!!

Al que anava, com s'explica, sinó, que d'un tros de carn espectacular el triturin per fer hamburgueses (obviament la carn és de primera qualitat veient d'on surt, almenys on treballo jo, de manera que quan em menjo l'àpat a que tinc dret cada dia que treballo sé que m'estic menjant un formidable entrecot... wait for it... triturat, té c*****s la cosa... i entre dos trossos de pa... sembla que en comptes de dinar o sopar bereni), el salmó igual, per fer les famoses hamburgueses de salmó (obviament no se'n gasten, perquè qui és menja una hamburguesa de salmó?), les patates es triturin per fer mashed potatoes, l'enciam es talli en trossets petits per posar dins un petit bol, el bacon (no tot) es trituri per posar com a granulat a sobre algunes hamburgueses... i no acabaríem.

L'altre punt, que a més de l'anterior, m'ha cridat l'atenció són les salses, amb la qual cosa, si abans ja perdíem l'opció de degustar un tros de carn tal i com toca, a sobre, aquestes salses contribueixen a amagar el gust natural de les coses. De 6 tipus d'amanides que hi ha, no n'hi ha cap que no es barregi amb la seva salsa o "dressing" que en diuen aquí, és com si sense el "dressing" l'amanida estigués despullada (vinc d'un país de depravats on degustem amanides despullades!!). Tota hamburguesa o sandwich abans de posar els ingredients (entrecots triturats, no puc evitar dir-ho) dins els dos trossos de pà porten la corresponent "sucada" de salsa i amb això aniríem sumant. No diré que no siguin bons, de fet la gran majoria d'aquestes salses l'ingredient estrella, com no pot ser altre, és o la mantega o la crema de formatge, amb la qual cosa són delicioses, perquè podem ser molt purístes i sans però les coses guarres i greixoses molen que te ca***s!!!

Esperem que quan torni passi per la porta, no sé si el fet que em paguin un àpat és bo o dolent. Ja us ho diré jo, és boníssim, perquè apart d'estalviar, al restaurant aquest la matèria primera puc posar la mà al foc que és de c****ns. 

Ara una cosa que quedi clara, els meus fills a menjar torrons d'Alacant!!

NOU PAÍS NOU BLOG

Where did I do? What do I want to do? What I am doing.

El que va voler començar sent un blog en el qual pensava parlar de les meves experiències a Edinburgh (Escòcia) va passar a ser res, una entrada i abandonat. De fet ara llegeixo la primera publicació i encara no tinc molt clar que volia fer. Sigui com sigui, ara que mi torno a posar intentaré canviar una mica el format, perquè la primera publicació fa vomitar. Més que res, a ningú li importa una informació que ja es pot trobar a qualsevol guia o a internet, de manera que a partir d'ara escriuré el que em surti dels col****, com em surti de la punta de la p**** i quan em doni la p*** gana.

I per començar a introduir el context de les futures entrades em trobo aquí:

Vancouver. British Columbia.