Què porta a una persona que no s'ha dedicat mai a escriure, que les llengües mai han estat el seu fort i que segurament farà més pena que gràcia, a posar-se a esciure a un blog? Doncs senzillament, ni idea.
Aquest blog ja fa més d'un any que és meu. Un dia vaig pensar, coi, perque no te'n fas un i mira, s'ha estat un any amb una direcció ocupada i sense cap entrada.
Algun dia s'haurà de començar.
Després de setmanes de donar voltes als temes, el meu cervell, sense més ni més, ha arribat a una conclusió. No estic bé i fins que no estigui bé amb mi mateix no puc espirar a estar bé amb ningú més.
Aquest serà el punt de partida del meu viatge, sentir que estic fent alguna cosa amb la meva vida i aquest començament és aprendre anglès i gràcies a això obrir el ventall de possibilitats de sentir-me realitzat. Cada dia estic més segur que l'anglès és bàsic, sobretot en aquest món tant internacionalitzat i sobretot en aquest país de fireta on tot el que et poden oferir és submissió. Potser sap greu dir-ho, però actualment lo bo està a fora i si és així és perquè els governants d'aquest país així ho han volgut i s'han carregat tota possibilitat d'enfocar el país al futur. Per ells, lo important són els ingressos dels rics a curt termini, la pobresa de la resta de la població i els problemes a llarg termini no és problema seu, ja s'ho trobaran la gent que vingui. Espero que quan torni sigui per votar un nou camí de futur. Ningú garanteix que ens vagi millor que on estem ara, però el que està clar, és que val la pena intentar-ho perquè on ens trobem les possibilitats que ens donen són zero.
Estic un punt acollonit, començar de zero, aprendre un idioma des de la base, trobar un lloc per viure, una feina, intentar treballar i aprendre. Serà difícil, segur, però per poder ser feliç en un futur necessito passar-ho malament aquest temps. Necessito fer-ho per estar bé amb mi mateix i d'aquesta manera ser i poder fer feliç a la gent que estimo.
Té tota la pinta. Però encara no és segur. El que és segur és que vull començar aquest viatge. Ara ja tinc una gran motivació per començar-lo, ja tinc un rumb a seguir. Serà molt complicat, implica deixar-t'he enrera i començar de zero, fa por, però ja tinc un objectiu i quan abans comenci, tinc la sensació que més ràpidament m'hi acostaré i això em motiva!!!
Em fa por que em perdi pel camí o que tu et perdis pel camí. Serà un camí molt dur, però després de les dificultats i les entrebancades que patirem, sorgirà la fortalesa i estic segur que lo nostre és molt fort i ens tornare'm a trobar per ser un.
Buff, llegeixo això i penso ets un sommiador, però què collons!!! Quin somni més maco i perquè no pot fer-se real. Si realment tinc estrella, espero que em porti a tu. I si no és així, almenys hauré disfrutat del somni més maco que es pot tenir.
El meu rumb a la vida està fixat!!! Ara només em faltarà superar les tempestes, els mals moments i arribar a les aigües tranquiles del teu costat, en les quals pugui tancar els ulls i notar l'escalfor del sol i la remor de l'aigua al teu costat.