Mentre veiem com la vida passa, lentament però sense parar.
Mentre vivim i gaudim, lentament però sense parar.
Perquè a vegades versions milloren l'original.
Perquè fa molt que no penjava res.
Perquè estem bé.
Què porta a una persona que no s'ha dedicat mai a escriure, que les llengües mai han estat el seu fort i que segurament farà més pena que gràcia, a posar-se a esciure a un blog? Doncs senzillament, ni idea. Aquest blog ja fa més d'un any que és meu. Un dia vaig pensar, coi, perque no te'n fas un i mira, s'ha estat un any amb una direcció ocupada i sense cap entrada. Algun dia s'haurà de començar.