2063, el món ja fa anys que s'ha tornat inhabitable per l'ésser humà tal i com el coneixem. Després del desglaç dels pols i els canvis climatològics, deguts a l'efecte de la contaminació humana, la temperatura va augmentar considerablement. Quantitat d'espècies vegetals i animals van morir i les plagues es van anar succeint. Després d'anys d'inestabilitat, guerres i desgràcies, només una poca quantitat d'humans continuen a la Terra (si és que se'ls hi pot dir humans).
Van ser uns anys durs, però els avanços en robòtica van aconseguir que es poguessin crear cossos artificials, capaços de sobreviure amb una quantitat mínima d'aliments. La ment, les vivències, coneixements i records eren els mateixos, ja que els cervells era la única part biològica que es mantenia, la resta de parts del cos es van eliminar, no feien falta, de fet només molestaven. Al final el que ets, està dins el teu cervell. Només feia falta connectar la xarxa neuronal als xips.
2063, l'energia és l'element més desitjat. Sense energia no es pot mantenir el cervell en vida. Tot i així, els que la controlen poden viure per sempre. Dins els pocs poderosos que van poder pagar el seu nou cos, ja només queda la petita part que controla els recursos energètics. La resta viuen en stand by, intentant malgastar el mínim d'energia per allargar una vida que no té cap sentit, esperant que un miracle els salvi.
Curiosament, els principals actors que van provocar la contaminació i es van enriquir amb ella, extingint la resta de la humanitat i els ecosistemes han aconseguit sobreviure.
Possible futur apocalíptic que vaig somiar fa algunes nits.
Serem capaços de posar-nos d'acord i tirar cap a un món millor? O l'egoisme i el creixement infinit ens acabarà consumint? Potser sí que és cert que som uns paràsits que no parem fins que ens hem carregat l'hoste.
Espero que més aviat que tard ens donem compte que no hi ha res infinit.
