Alone in the dark
Recordo que fa molt temps existia un videojoc que portava per nom aquest títol. No i vaig arribar a jugar mai, de fet no sé ni de què va, però és un bon títol per la primera entrada.
Després de més d'un any de tenir registrat un blog i només registrat, perque durant tot aquest temps no hi havia ni entrat, què em porta avui a escriure una petita nota?
La solitud.
¿És aquesta la sensació que has de tenir per començar a escriure i expressar com et sents?
No sabria si la resposta correcte és sí o és no, segurament ni una ni la altre. En el meu cas, aquesta és la sensació que tinc avui i fa uns dies. Es fa curiós com molt sovint, quantes més persones tens al teu voltant més sol et sents. Avui penso que enmig d'un desert, no fa falta res més que les o la persona adecuada per no sentir-te abandonat. Que la quantitat de materialisme existent al nostre voltant no és si més no superflu, potser fins a cert punt necessari, però només si el pots compartir i disfrutar amb la gent que vols.
Si aquesta gent, si aquestes persones, si el que et fa tenir la sensació de no estar sol en aquest cosmos no i és, de què serveix tot això?
