30 de des. 2016

The Limbo

Sometimes I have moments when you stay in the middle of something you don't know. Christmas is a special time to think about it.

- Is this job what you want to do?
- Is this place where you want to live?
- Is this life what you want to live?
- Are these people who you want to share your life?
- Is the heart wrong?

I suppose I need something changing my life, something important on my hands, something to be proud of, something you can think "I win, it works, it works really well and it works good". Usually we're living inside a remembrance.

We need to stare the future and say, hey dude, I'm here, nobody and nothing will stop me!!!

From my past, from my experience, I'm growing up!!




24 de des. 2016

REFLEXIONS D'UN NADAL



No crec en aquest sistema, tot i que no me'n puc o sé desprendre. Al final, tots estem enganxats a la roda, perquè enganyar-me, m'agraden coses superflues que no fan falta, em gasto diners per coses que trobaries a meitat de preu o menys, m'agradaria guanyar més diners, viatjar més... i penses, quan hi ha gent que no en té ni per menjar, realment és important? suposo que no, però intento pensar-hi lo menys possible sinó no podria viure. Sóc culpable? segurament sí, però per mala sort no depèn només de mi. Tan de bo el món estigués ben repartit, tots tinguéssim lo necessari per viure i no faltés de res. Un món més igual. Però no és així, avui tindré un bon sopar quan hi ha gent que no té ni un sostre. És una sort que tinc i que té molt poca gent al món i cada dia lluito per poder viure millor, estar més bé i alhora intentar ajudar als altres. En aquest aspecte crec que ningú em podria recriminar res i si ho volen fer allà ells. Mai m'he sentit còmode estant a davant, sempre he cregut en la bondat, en fer el millor des de darrera, perquè al final, en el fons, m'omple més. Si vull ajudar és perquè ho vull, no per sortir a la foto ni que ho sàpiga tothom, no per obtenir res a canvi.

Tot i això hi penso, i més en aquestes dates, i se'm fa difícil. M'agradaria poder ajudar més, però tampoc sabria com fer-ho. Sé que em preocupa (ja és un pas, crec que hi ha gent que no sé com s'ho fa, però ni això), però no tinc la solució ni sé quina és i em sap greu veure'm anar amb cotxe, anar a esquiar, sortir a fer unes copes quan hi ha gent que ho passa tan malament.

Una cosa que em reconforta, és saber que a vegades pensem que nosaltres som feliços perquè tenim molt i com que la resta del món no ho té, no ho són i no és veritat. Puc dir que no he estat mai pobre, però he estat immigrant, començant de nou i sense res (cert que al darrera sempre penses que hi ha els teus pares que en cas de necessitat extrema t'ajudaran), però m'ho he currat, he treballat per viure el dia a dia, vigilant fins l'últim diner perquè no arribes a pagar un lloguer de merda, dormint en mig de xinxes, caminar 15 km per anar a treballar perquè no en tens per pagar el bus, sota la pluja i sota la fred i puc dir que no era gens infeliç. Era dur, molt dur, però valores el poc que tens, les poques estones de felicitat i mires enrere i aprens.

Fem el possible per ajudar-los, però no els tractem com merda. Sovint tenim tendència a mirar-nos la gent amb superioritat moral i no, al final tots som iguals, tots lluitem i tots busquem la felicitat. No trepitgem a ningú, no fem polítiques de merda on uns pocs guanyen i molts perden, no mirem cap a un altre costat, però no estiguem tristos que si jo fos un d'ells no voldria que em miressin amb cara de pena, només m'agradaria saber que tinc les mateixes oportunitats que els altres per ser feliç. Ja m'he n'encarregaré jo de ser-ho. Això sí, els hi hem de donar la oportunitat!! Tothom es mereix aquesta oportunitat.



Bon Nadal!!




When did we lose our way?
Easier to let it go
So many, can't tell anybody
Harder to let you know

Call me when you made up your mind
But you won't
Caught up in the way that you played my heart
Only love could ever hit this hard

Oh, don't be scared about it
Don't forget it was real
Do you remember the way it made you feel?
Do you remember the things it let you feel?

How do I make you stay?
When it's easier to let you go
Nobody know what we know about it
No one needs to know

Call me when you made up your mind
But you won't
Caught up in the way that you played my heart
Only love could ever hit this hard

Oh, don't be scared about it
Don't forget it was real
Do you remember the way it made you feel?
Do you remember the things it let you feel?

When you love to your limit
You gave all you're given
Who you gonna pray to when you're there
Will you find out that there ain't no other love
 
No other love for you
Oh, don't be scared about it
Don't forget it was real
Do you remember the way it made you feel?
Do you remember the things it let you feel?
 
Oh, when you think about it
Do you remember me?
Do you remember the way it made you feel?
Do you remember the things it let you feel?

23 de des. 2016

EL RETORN

Quan de temps feia que no agafava i em posava a escriure a aquest blog. De fet, sempre que hi torno és perquè he tingut un sotrac en la meva vida i al final escriure, treure-ho acaba sent una vàlvula d'escapament.


Doncs sí, ja hi torno a ser i així és la vida. No passa res, a vegades convé. Et fa pensar, t'adones del que tens al voltant, de la importància real que té cada cosa i s'aprèn, t'aixeques i continues caminant. A vegades inclús t'ensenya lliçons i tal dia com avui, després d'un viatge etern i solitari per l'autopista, a ple sol, tornant d'un sopar d'exfeina per anar a un dinar de la nova feina, de veure persones que fa més de dos mesos que no veus i tot i així notes el calor i l'amistat com si no hagués passat aquest temps, de sortir mà a mà, de despertar-te a casa el teu exjefe amb una ressaca del mil, veure'l i fer uns riures, dutxar-te, agafar metro per anar a buscar el cotxe... prens decisions i estic content. Vull sentir-me lleuger i he arribat a la decisió que s'ha acabat. Perquè haig d'amagar el que penso, perquè no expressar-ho i què collons si algú ho llegeix bé i sinó també. Potser diré coses que no agraden i coses que sí, m'equivocaré i l'encertaré, seré políticament correcte i incorrecte, al final seré jo i qui no ho vulgui llegir que no llegeixi, tampoc tinc masses seguidors, potser cap. I així em sento, més lleuger.

Per començar perquè no tornar a treure a la llum publicacions a aquest blog de fa segles, que havia despublicat o que inclús mai vaig publicar. Coses personals, perquè amagar com sóc, al final sóc així, al final he viscut, he plorat, he passat per forats i m'he tornat a aixecar i el blog reflexa això. Què tinc a amagar? Vull treure-ho tot, ho necessito fer, estic cansat de carregar coses dins. 

A veure si puc portar una continuïtat i anar escrivint coses i parlar del que em passi pel cap. Qui vulgui llegir-ho que ho llegeixi, tot i que al final és per mi, però s'ha acabat guardar-me les coses. S'ha acabat no fer el que em diu el cor i el que sento que haig de fer. A lluitar per la felicitat.

De moment ja peso menys. Perquè no admetre-ho, trobo a faltar moltes coses i el primer pas retrobar-me amb la gent que estimo.

"La amistad te impide resbalar al abísmo"






4 d’abr. 2015

HELPX

But, uhm... but, what's HelpX?

Això és el que em vaig preguntar jo quan me'n van parlar. Ara sortirà el savi de turn i dirà, coi, però si fa molts anys que existeix i sí, li haig de donar la raó i gràcies a que fa anys que funciona i que hi ha gent que ho coneixia abans que jo, em va arribar a mi. Gràcies senyor per fer persones savies ^_^

Però que és exactament HelpX? Doncs és una pàgina web amb direcció www.helpx.net en la qual ells mateixos es defineixen com:

HelpX is an online listing of host organic farms, non-organic farms, farmstays, homestays, ranches, lodges, B&Bs, backpackers hostels and even sailing boats who invite volunteer helpers to stay with them short-term in exchange for food and accomodation.

Helpx is provided primarily as a cultural exchange for working holiday makers who would like the opportunity during their travels abroad, to stay with local people and gain practical experience. In the typical arrangement, the helper works an average of 4 hours per day and receives free accomodation and meals for their efforts.

Doncs això és el que és HelpX i el primer que m'agradaria dir és que la meva primera experiència, que va durar gairebé 20 dies no va poder ser més positiva i això no vol dir que totes les feines són fàcils. A vegades et pot tocar fer feines més bones i d'altres més dolentes, de fet com a la vida mateixa, que de fet és del que es tracta, és una feina on el teu sou és l'allotjament i el menjar i de paga extre una cosa que no té preu, l'aprenentatge i l'experiència de conèixer llocs i gent nova. O sigui que si ets un vago, no t'apuntis a això, els Hosts no s'ho mereixen (almenys si tots són com els de la meva primera experiència). 

Un consell que m'agradaria donar és que hi ha molt tipus de Hosts que busquen Helpers, de manera que al final és cosa del Helper qui ha de decidir si ell (i només ell) s'adapta al que li demanarà el Host. Una altra manera de dir-ho és: si no tens ganes de remenar merda, no vagis a una granja i si no tens ganes de fer llits i netejar no vagis a un B&B. 

Com ja he comentat, per part meva, la meva primera experiència va passar en una familia, en la qual al final em van fer acabar sentint un més i això no vol dir que em passés el 100% del temps amb ells, sinò que em van fer sentir com a casa. Tenia la meva llibertat, compartia moments amb els pares i els nens i treballava com si estigués a casa meva. Em donaven feina i em deixaven la llibertat de fer-ho com jo creia que era millor i quan m'anava millor, de manera que al final era com si treballés a casa per mi mateix.

Si realment ets obert, polivalent i sobretot bona persona i just, és una manera molt recomenable de viatjar, que a més de conèixer món, et pot oferir (i això en part depèn d'un mateix) compartir breus etapes de la teva vida amb persones que tenen una manera de viure i pensar diferents i això des del meu punt de vista vol dir enriquiment cultural i aprenentatge personal.

I can't finish this post without say: Thank you family Foubister, thank you for make me feel at home.

12 de març 2015

UNA SORPRESA NEGATIVA MÉS

Segona sorpresa negativa:


Una de les coses que segurament més et costarà d'adaptar-te si mai vens a Canadà és que els preus de tots els productes, sí, tots, es troben sempre sense taxes. Què vol dir això? Doncs molt senzill, que acabes d'arribar a Canadà i vas al supermercat per primer cop a fer la compra de la setmana i fas una sèrie de càlculs mentals per tenir una idea de quan et poden costar aquells 4 kg de teca que hi ha al cistell de la compra i que segur que no et duraran la setmana que et pensaves. Doncs res, les cebes valien X, la pasta Y, les tomates (perquè jo sóc de tomates i no de tomàquets) Z, l'ampolla d'oli d'oliva (T + T + T) = 3·T (perquè us quedi clar que el tema d'oli d'oliva aquí és un producte de luxe), els cereals W... i això suma X + Y + Z + 3·T + W + ... = Una mica menys dels diners que portes a la cartera, de manera que cap problema. Però de cop arribes a la caixa i toca la hora de pagar. El dependent/a ha acabat de passar tots els productes i a la pantalla tot de cop es confirma que el teu càlcul mental és pèssim!! O_o!! Et semblava que et sortiria prou bé la broma, però res, ha estat un miratge. O sigui que ja estàs treient la targeta del banc i a pagar amb plàstic (cosa gens estranya aquí).

I vas tornant cap a casa, carregat com el burro que ets, que no té ni idea de fer un càlcul mental aproximat i carregant pes com això, com un burro. Donant voltes on ha estat el problema, posant en dubte tots els anys d'escola, d'institut, d'enginyeria i de màster. El pitjor de tot, que al final no trobes on està un error tan gran. S'ha fet un càlcul aproximat, només per tenir una idea, però tal error?

I arribes a casa, tires totes les bosses al terra i a la m**da si hi ha coses que han d'anar a la nevera, congelador... La necessitat de buscar el tiquet de compra i mirar on està l'error és lo principal. I pam, la segona sopresa negativa a què fa referència l'encapçalament, les anomenades taxes!! A Canadà no hi ha cap preu que estigui amb taxes i això, amb tots els respectes, és una grandíssima p***da!! Amb això no vull dir que les taxes siguin més altes que el 21% d'IVA que ens cobren a ¡¡¡SPANYÑA!!! (pronunciar com el Viva Honduras del gran ex-ministre Trillo, però sense el Viva i canviant Honduras per SPANYÑA) o el percentatge d'IVA als productes de primera necessitat actuals (que tampoc ho he comprobat, de manera que no ho sé i més quan hi ha la taxa estatal i la del país)!!! Però collons, què els i costa posar el preu final del producte? Ja ho sé que el govern ens roba per benefici dels governants, però no fa falta que m'hagi de cagar amb ells cada cop que vagi a comprar!!

12 de febr. 2015

UNA SORPRESA NEGATIVA DE CANADÀ

Primera sorpresa negativa:


Després de passar uns 9 mesos a Escòcia i veure com pagant 15 lliures al mes, uns 20 € al canvi, podies disposar de 300 minuts en trucades, 3000 missatges de text gratuïts i internet infinit; i tot això amb un sistema de prepagament realment senzill, en el qual podies recarregar al banc, a la gran majoria de botigues, supermercat... Amb tota la il·lusió del món esperes el mateix a Canadà, al final no deixa de ser un país avançat i a més de descendència anglosaxon, però... ai carai... SORPRESA!!!!, la tarifa més barata que trobes (i que diguem que es pot equiparar un xic amb aquesta d'Escòcia) és una tarifa de 45 CAD$ en la qual disposes de 500 minuts de trucades, missatges il·limitats (internacionals, això és remarcable) però només 500 Mb en dades (i per cada franja de 100 Mb que et passes et cobren 5 CAD$ extres). Aquests 45 CAD$ equivaldrien a uns 32 € al canvi actual. 

I així vaig, pagant 32€ al mes i vigilant de no passar-me d'aquests 500 Mb de dades!!! Serà possible? 

L'explicació diuen que és perquè Canadà té un territori molt gran i el número d'habitants és relativament baix (d'això se'n diu densitat de població, aquí el meu comentari listillo, jeje). De manera que per donar una cobertura elevada, el cost de les infraestructures és molt elevat i el preu al final divit pels usuaris doncs surt a això. La veritat és que estic a una companyia en plan econòmic total, si parlem de companyies potents de telefonia els preus no baixen de 80 CAD$/mes per tarifes de trucades i poca cosa més. Algú s'ho creu? Bueno, és el que hi ha. 

Val a dir que sempre tindré la tranquilitat que si mai em quedo tirat a alguna carretera de Nunavut o el Yukon a -40ºC podré fer una trucada, tot i que pensan-t'ho bé, ja m'hauré quedat sense bateria. Em pregunto si l'electricitat arriba allà i quin preu té.

7 de febr. 2015

I'M LEARNING TO FLY

But I ain't got wings


Aquí us deixo aquesta cançó d'aquest paio tan peculiar que realment no té pinta de rocker, però que porta bastanta història a l'esquena. Segur que tots, algun cop ens hi hem sentit identificats (no amb ell, amb la cançó, eh? Que aquest paio, borratxo de nit ha de... bueno ha de fer gràcia...), de fet no deixa de ser la història de la vida mateixa.

Tot i conèixer la cançó mai m'havia parat a llegir la lletra, fins que un dia avorrit aquí a Canadà em vaig posar a llegir-la i en certs aspectes em recorda la il·lusió amb que vaig arribar a Vancouver i la patacada que et dones quan veus que ni aquí ni enlloc et regalaran res. Però quan en el futur miri enrere segur que podré dir que haurà valgut la pena, que tot i les vegades que caus, ens aixequem i tornem a aprendre a volar.