EL RETORN

Quan de temps feia que no agafava i em posava a escriure a aquest blog. De fet, sempre que hi torno és perquè he tingut un sotrac en la meva vida i al final escriure, treure-ho acaba sent una vàlvula d'escapament.

Doncs sí, ja hi torno a ser i així és la vida. No passa res, a vegades convé. Et fa pensar, t'adones del que tens al voltant, de la importància real que té cada cosa i s'aprèn, t'aixeques i continues caminant. A vegades inclús t'ensenya lliçons i tal dia com avui, després d'un viatge etern i solitari per l'autopista, a ple sol, tornant d'un sopar d'exfeina per anar a un dinar de la nova feina, de veure persones que fa més de dos mesos que no veus i tot i així notes el calor i l'amistat com si no hagués passat aquest temps, de sortir mà a mà, de despertar-te a casa el teu exjefe amb una ressaca del mil, veure'l i fer uns riures, dutxar-te, agafar metro per anar a buscar el cotxe... prens decisions i estic content. Vull sentir-me lleuger i he arribat a la decisió que s'ha acabat. Perquè haig d'amagar el que penso, perquè no expressar-ho i què collons si algú ho llegeix bé i sinó també. Potser diré coses que no agraden i coses que sí, m'equivocaré i l'encertaré, seré políticament correcte i incorrecte, al final seré jo i qui no ho vulgui llegir que no llegeixi, tampoc tinc masses seguidors, potser cap. I així em sento, més lleuger.

Per començar perquè no tornar a treure a la llum publicacions a aquest blog de fa segles, que havia despublicat o que inclús mai vaig publicar. Coses personals, perquè amagar com sóc, al final sóc així, al final he viscut, he plorat, he passat per forats i m'he tornat a aixecar i el blog reflexa això. Què tinc a amagar? Vull treure-ho tot, ho necessito fer, estic cansat de carregar coses dins. 

A veure si puc portar una continuïtat i anar escrivint coses i parlar del que em passi pel cap. Qui vulgui llegir-ho que ho llegeixi, tot i que al final és per mi, però s'ha acabat guardar-me les coses. S'ha acabat no fer el que em diu el cor i el que sento que haig de fer. A lluitar per la felicitat.

De moment ja peso menys. Perquè no admetre-ho, trobo a faltar moltes coses i el primer pas retrobar-me amb la gent que estimo.

"La amistad te impide resbalar al abísmo"