EDINBURGH I

Primera entrada des de la meva arribada a Edinburgh. És difícil portar una continuitat al blog quan no es té un lloc per establir-se, tens tots els trastos en un forat d'una taquilla i estàs tot el dia a fora buscant alguna habitació que t'acceptin per un temps, cosa difícil quan no es té feina ni s'és un estudiant de llarga durada.

De moment l'estada no està siguent dolenta, però sí que molt solitaria. Molts moments perduts, caminant dins els teus propis pensaments i en un moment no saber on et trobes. Molts quilòmetres amunt i avall cercant un pis, sobre un bus, en suburbis, bons barris, el centre...

Les altres coses importants estan encarades. Número de la seguretat social anglesa? Cita demanada. Cursos públics per aprendre anglès? Apuntats a una llibreta amb la data de fer la inscripció. No serà fàcil, els primers dies seran complicats, ja m'ho van dir, els primers quinze dies seran molt complicats. Deixes enrere moltes coses, coses que quan ets allà potser no valores lo suficient, però quan et manquen trobes a faltar com la vida mateixa.

Per un cop de sort he començat a conèixer gent espanyola establerta aquí i vulguis o no vulguis saps que en certs moments et pots trobar amb ells i fer que la solitud desaparegui alguns moments.

Tot i això ara necessito sentir-me d'algun lloc, necessito una adreça un lloc on poder dir, ja sóc a casa.

Dit això, Edinburgh és com la recordava, una ciutat molt atractiva. El centre en sí ja és un monument i no i falta de res. Per altra banda no recordava el tema preus, una miqueta cara, diguem que com una Barcelona. Haurem de fer dieta!!

I el temps, fins que no ets aquí creus que quan te'n parlen exageren, però realment és un món. Ara calor, ara fred, ara pluja i tot en menys de 10 minuts. Espectacular.

Seguirem escrivint quan trobi moments, espero que no tardi gaire a trobar casa (fins que no ho hagi fet no estaré tranquil, de fet rellegint el text és el tema recurrent).

Molta sort a tota la gent que estimo estigueu on estigueu i a tu també.