EXEMPLE DE PAÍS

Ja fa temps que se sent a dir que la política d'aquest presumpte país ens ve imposada per d'altres països que no tenen res a veure amb aquest, per organismes internacionals opacs (mai he sabut d'on han sortit, qui va tenir la idea de crear-los, quina funció tenen, com és que la gent que en forma part no deixen de ser expolítics, dinosaures, persones que no serveixen però que per algun motiu, que mai arribarem a saber, necessiten estar en un lloc important o si més no, algun lloc ven lluny però que continuïn guanyant molts i molts diners, continuïn portant un tren de vida de luxe i riquesa; i el pitjor de tot, que molt sovint no té res a veure amb el que han viscut, estudiat o treballat en la seva vida de facilitats), imposada per bancs, imposada per agències de ràting... en definitiva imposada per la gent poderosa.

Fa temps que penso que vivim en una il·lusió, el poder és del poble et diuen a l'escola, la democràcia, que quan tinguis 18 anys podràs votar (i quan ets petit penses, que bé, podré votar, allò que fan els teus pares i avis, seré important, m'hauré fet gran). Però que importa un vot? Poca cosa, però i un milió de vots? Tampoc gaire. Però 50 milions de vots? Doncs realment i aquesta és la trista realitat, res de res. Segurament, l'únic que et permet haver votat, és sortir al carrer i queixar-nos. Queixar-nos a una classe política sorgida d'una dictadura mundial, d'una dictadura del capitalisme, on al final l'única cosa que importa, no són ni el benestar, ni la salut, ni l'educació, ni el medi ambient, ni el llegat que deixarem quan morim, ni en definitiva la societat ni les persones (els drets humans? no deixen de ser una cortina de fum, la ONU, segur que té alguna funció? I si en té alguna, com que ja està controlada per 5 païssos, no tenim de què preocupar-nos, perquè aquests països, per qui estan controlats?).

En aquest punt arriba el moment que em paro a pensar amb les persones que ens governen, perquè tot i que el poder sigui del poble, com ja he dit, poc importa el que pensi el poble. Els polítics locals, comarcals, provincials, autonòmics i estatals (ja no vull arribar a europeus o d'aquests organismes mundials dels que parlava a l'inici del text).

Aquestes persones, pel que escolto o pel que s'atreveixen a dir, s'ha de tenir cara també, volen arribar a aquestes esferes de poder per poder treballar pel poble, per poder treballar per la gent que hi ha sota seu, per fer que aquestes persones puguin ser felices i viure com es mereixen. No deixen de ser una persona que està en deure amb la societat, que el seu principal objectiu és que aquestes societat tingui un dia a dia digne, feliç i pròsper. Però la realitat quina és, almenys per consideració pròpia, jo mai m'atreviria a intentar arreglar alguna cosa que no sé ni com funciona, a fer una feina que no tinc ni idea de com s'ha de fer... Però això en els polítics no importa, fan de tot i no fan res bé i no és que sigui culpa seva, és que no en saben més. Però un moment, del que sí que saben és d'oblidar-se de totes aquestes coses que diuen, amb les que s'omplen la boca, però omplir-se les butxaques a una velocitat espectacular. De fer feliços a les persones poderoses, encara que això impliqui que la societat hagi de pagar un alt preu. De cobrar favors i de fer favors que més endavant ja es cobraran.

En definitiva, penso que fa falta una acció per netejar la política, les altes esferes, d'aquests mentiders, d'aquests vividors i d'aquesta mala calanya. Penso que ha arribat un moment que els polítics, els llocs que han de representar al poble, ha de ser gent preparada i amb la vocació necessària de fer la feina com Déu mana, com cal i pel poble. Per mi aquesta acció és molt dràstica, però és que ha arribat un moment que s'ha d'actuar d'aquesta manera si no volem que ens pugin a les barbes (de fet, si enganxen un polític corrupte, que s'ha enriquit, que no ha exercit correctament en el seu càrrec, amb un simple dimiteixo, queda net de tota culpa, se'n va cap a casa impune, però ric, sense remordiments i en un futur pròxim amb el retorn d'algun favor). Aquesta acció seria una legislació duríssima. Si agafen un polític que no ha exercit correctament els seus actes, guillotina i cap a casa (cada dia em sento més fascinat amb aquest estri). La pena de mort no a d'existir, però la persona que diu que vol treballar per la societat, el que no pot fer és enganyar milions de persones i sortir impune. Els autors dels genocidis de l'holocaust van morir executats, no es tracta d'un assassí que pel que sigui mata una persona, es tracta d'un engany a milions de persones. A l'insult, la misèria i la sentencia d'un futur fosc a la gran majoria de la societat. Doncs que facin la feina bé, si no la fan, ja saben el que els i tocarà. Penso que aquesta mesura el primer que faria seria que tots aquest que es fan dir polítics però que no pensen en res més que en ells mateixos desapareixessin i que sorgís gent amb vocació de fer anar tot això endavant. De no sentir-se intimidat, ni influenciat, ni que es deixi comprar per les altes esferes. Persones que podrien fer que tot funcioni com cal, persones que pensin en la democràcia i no en el capitalisme.

Segurament és molt dràstic, però veient com està la classe política actual i la societat actual, cal actuar. Hem votat? Sí. Per tant el poder és nostre, agafem les regnes i cambiem la classe política. I que es faci justícia.